La tria dels territoris experimentals ha estat sovint determinada per les quatre regions en funció de la varietat dels contextos socioeconòmics i de les estructures necessàries per a una completa observació dels sistemes d’orientació
Els procediments emprats per les coordinadores de les quatre regions han estat preparats en el marc de trobades interegionals mantingudes amb regularitat al llarg de tot el projecte (preparació d’eines, de metodologies, recolzament a la posada en pràctica…) i han constituït el «fil conductor» del projecte. Les trobades estaven portades per la coordinadora de la regió Rhône-Alpes, responsable del Pol Rhône-Alpes de l’Orientació. Per a les actuació en els territoris, cadascuna de les coordinadores ha comptat amb el recolzament d’ un o dos grups locals de treball en els quals participaven els principals professionals de l’orientació del territori. Els treballs duts a terme en cada una de les regions no han estat necessàriament desplegats al mateix ritme ni aprofundits de la mateixa manera, però tots han aconseguit l’objectiu. Això ha permès una millor complementaritat entre cada una de les regions.
Cada zona experimental escollida presenta un context específic, però s’observen grans diferències pel que fa al mercat del treball i a l’índex d’atur. El públic atès no té doncs les mateixes característiques en les diferents regions.
No a totes les regions existeixen necessàriament estructures dedicades específicament a l’orientació. Pot tractar-se d’organismes amb objectius diversos (inserció, ocupació, atenció al públic amb multiplicitat de demandes…) que treballen en el camp de l’orientació. Poden ser de tipus privat, públic, voluntari o associatiu i tenir o no al seu càrrec una missió específica referent al tema.
Els públics atesos són globalment els mateixos, però cada regió ha fixat prioritats en relació a l’atenció a públics específics en funció del seu context socioeconòmic i al seu sistema d’orientació.
Les competències dels professionals se centren molt al voltant de la informació sobre el mercat laboral o sobre la formació, de l’atenció personalitzada i de la psicologia. Però no es pot determinar de quina manera es despleguen aquestes competències ni quines són les eines utilitzades per dur-ho a terme.
Les activitats i les pràctiques són molt diverses i no existeix un perfil tipus del professional de l’orientació ni formació específica que prepari per aquest ofici.
Amb ocasió de la seva darreres trobades, els coordinadors de les quatre regions van observar els punts forts i els punts febles de les estructures i de les xarxes d’orientació dels seus territoris, i en van extreure un cert nombre de punts comuns.
Al llarg del projecte DROA, ha quedat palès que els sistemes i els enfocaments de la qualitat en matèria d’orientació activa son diferents en les regions dels 4 Motors. Algunes de les regions tenen un enfocament més aviat reflexiu entorn als processos d’orientació, d’altres tenen un enfocament més aviat centrat en la recerca de la qualitat total i la recerca d’estàndards de la qualitat. Més enllà d’aquestes diferències, s’han detectat punts comuns.
El treball de reflexió ha dut a formular unes recomanacions comunes per a la millora de la qualitat de l’orientació.